Amb l’article d’avui vull donar la meva opinió davant l’estesa realitat que, les consultes jurídiques inicials han de ser gratuïtes.
El primer que hem de preguntar és: per què han de ser gratuïtes?
Les respostes solen ser sempre les mateixes per part de les persones que sol·liciten els nostres serveis, “només vull conèixer els meus drets” o “hi ha despatxos que no cobren per la primera visita”.
En la sanitat privada regalen la consulta?, el lampista no cobra per la seva primera reparació? o el taxista et porta gratuïtament?
Doncs llavors, per què ha de ser gratuïta la primera consulta en els serveis jurídics?
No s’ha oblidar que darrere d’una consulta, per senzilla que sembli, quan atenem a un client al nostre despatx, li estem oferint, els nostres coneixements mitjançant la nostra titulació acadèmica homologada, un reciclatge constantment de la nostra professió i com no, el nostre temps; sense oblidar-nos tampoc de la llarga tirallonga de despeses que suportem per poder exercir la nostra professió.
Entenc que cada professional pot fer amb el seu treball el que consideri oportú, però segons el meu criteri el fet oferir una primera consulta no remunerada, és un error, ja que hem de valorar la nostra professionalitat i dedicació.
Qüestió diferent és que, per raons d’amistat, solidaritat o estratègia jo com a professional decideixi no cobrar determinades consultes.
L’experiència demostra que oferir la primera consulta gratuïta amb l’objecte de captar clients no és la millor estratègia, ja que si no es cobra la mateixa, és molt possible que el client busqui una segona opinió amb un altre professional, degut a que la primera li ha sortit gratuïta o simplement demana assessorament per confirmar allò del que ja s’ha informat a internet.
En la jurisdicció social a diferència d’altres disciplines jurídiques, molts, dels temes plantejats en les consultes es resolen sense necessitat de processos judicials, i en les susdites consultes es resolen mil dubtes al client, que, depenent del tema, se les pot arreglar pel seu compte, per tant s’ha de cobrar segons el meu criteri la consulta, llevat que de la mateixa es derivés un procés judicial, on li podem descomptar la mateixa dels honoraris del litigi.
Per tant, el problema és no anomenar a aquesta primera consulta “consulta inicial”, sinó que ha anomenar-se d’una altra manera, donant-li “un nom, un propòsit i un valor”, perquè aquest assessorament sigui vist pel potencial client com una part més dels servei oferts i pel qual s’ha de pagar, com en qualsevol altre àmbit professional, i així eradicar la creixent idea que l’assessorament és gratuït.
BC
