INTRODUCCIÓ
L’article 49.1 a) de l’Estatut dels Treballadors preveu l’acomiadament del treballador per decisió unilateral de l’empresari, com una de les formes d’extinció contractual.
A la legislació laboral, l’acció extintiva en forma d’acomiadament requereix una causalitat i formalitat, exigint-se a l’empresa una sèrie de raons i formes determinades per dur a terme l’acció d’acomiadament, contemplant-se per tal motiu, dos tipus d’acomiadaments, en funció de les causes que els motivin:
Acomiadament per causes objectives, d’acord amb la causalitat consignada a l’article 52 de l’Estatut dels Treballadors.
Acomiadament disciplinari, causat per un comportament greu i culpós del treballador, d’acord amb l’establert a l’article 54.2 de l’Estatut dels Treballadors.
DECLARACIÓ D’IMPROCEDÈNCIA
Quan es produeix un acomiadament laboral, la Jurisdicció Social faculta el treballador la potestat d’impugnar-lo davant el Jutjat Social en un termini de caducitat de 20 dies hàbils des de la data d’efectes del mateix.
Per tant, serà a la decisió de la sentència, on el jutge establirà la qualificació de l’acomiadament, podent-lo qualificar com procedent, improcedent o nul (art. 108.1 LRJS).
El jutge determinarà la improcedència de l’acomiadament, quan no s’acrediti el compliment al·legat per l’empresari o s’incompleixin els requisits formals que indica la llei.
Cal assenyalar que en el procediments judicials per acomiadament, s’inverteix la càrrega de la prova, havent de ser la empesa la que demostri la veracitat dels fets imputats en la carta d’acomiadament com a justificatius d’aquest.
CONDEMNA A L’EMPRESARI
Quan l’acomiadament sigui declarat improcedent per mitjà de sentència judicial, es condemnarà l’empresari a la tria d’una de les següents opcions en el termini de cinc dies des de la notificació de la sentència (art 110.1 LRJS):
La readmissió del treballador en el seu anterior lloc de treball i en igualtat de condicions laborals, amb abonament dels salaris deixats de percebre des de l’acomiadament i fins a la reposició.
Abonament de la indemnització legal prevista per la llei.
L’opció s’ha d’exercir mitjançant escrit o compareixença davant l’oficina del Jutjat del Social, dins el termini de cinc dies des de la notificació de la sentència que declari l’acomiadament improcedent, sense esperar la fermesa de la mateixa. (art 110.3 LRJS) .
Quan en l’esmentat termini de cinc dies, l’empresa no exerciti cap opció, s’entén que opta per la readmissió del treballador.
Cal assenyalar també que en l’acte de judici, l’empresari podrà anticipar la opció de readmissió o indemnització, pel cas de declaració d’improcedència, mitjançant expressa manifestació en aquest sentit, sobre la qual es pronunciarà el jutge en la sentència, sense perjudici de poder recorre.
IMPROCEDÈNCIA EN L’ACOMIADAMENT D’UN REPRESENTANT LEGAL DELS TREBALLADORS
En el cas que el treballador acomiadat fos representant legal dels treballadors o delegat sindical, serà aquest i no l’empresa el que triï entre la readmissió o la indemnització (art. 110.2 LRJS).
En ambdues circumstàncies tindrà dret als salaris de tramitació que va deixar de percebre des de la data de l’acomiadament fins a la de notificació de la sentència.
Si la sentència fos recorreguda i el treballador hagués optat per la indemnització, no serà procedent l’abonament de salaris de tramitació mentre estigui pendent el recurs, si bé durant la substanciació del recurs el treballador es considera en situació legal de desocupació involuntària (art. 112. b) LRJS). I si hagués optat per la readmissió, l’empresari vindrà obligat, mentre duri la tramitació del recurs, a satisfer al representant legal dels treballadors la mateixa retribució que percebia abans de produir-se l’acció extintiva aquells i aquest darrer a prestar els seus serveis, llevat que el empresari prefereixi fer l’abonament al·ludit sense cap compensació.
IMPROCEDÈNCIA PER L’INCOMPLIMENT DELS REQUISITS DE FORMA ESTABLERTS
Quan l’acomiadament es declari improcedent per incompliment dels requisits de forma establerts a l’article 55 dels Estatuts dels Treballadors i s’hagi optat per la readmissió, es podrà fer un nou acomiadament dins el termini de set dies des de la notificació de la sentència. Aquest acomiadament no constituirà una esmena del primitiu acte extintiu de la relació contractual, sinó que representarà un nou acomiadament, que tindrà efectes des de la seva data (art 110.4 LRJS).
OPCIÓ DE READMISIÓ DEL TREBALLADOR
Si l’empresa opta per la readmissió del treballador, ho ha de comunicar per escrit, en un termini de deu dies, la reincorporació indicant la data de tornar a la feina. L’empresa haurà de donar un preavís mínim de tres dies entre la comunicació i la data en què s’ha de reincorporar el treballador.
La readmissió del treballador s’ha de produir en les mateixes condicions que regien abans de produir-se l’acomiadament, així com a l’abonament dels salaris de tramitació als què es refereix l’apartat 2 de l’article 56 de l’Estatut dels Treballadors, que són aquell que el treballador va deixar de percebre des de la data de l’acomiadament fins a la de notificació de la sentència.
Cal assenyalar que l’empesa també haurà d’abonar els salaris meritats des de la data de notificació de la sentència que per primera vegada declari la improcedència fins a aquella en què tingui lloc la readmissió, llevat que, per causa imputable al treballador, no s’hagués pogut realitzar en el termini assenyalat (art. 278 LRJS).
Tanmateix mateix haurà d’instar l’alta del treballador a la Seguretat Social amb efectes de la data de l’acomiadament cotitzant per aquest període, que es considera d’ocupació cotitzada a tots els efectes.
OPCIÓ INDEMNITZADORA I CONSOLIDACIÓ DE L’EXTINCIÓ LABORAL
Si l’empresa tria aquesta segona opció, vindrà obligada a l’abonament d’una indemnització de 33 dies de salari per any de servei, prorratejant per mesos els períodes inferiors a l’any, fins a un màxim de 24 mensualitats. Per als treballadors contractats amb anterioritat al 12/02/2012, la indemnització serà la suma dels següents trams:
Pel total de dies d’antiguitat acumulats abans del 12 de febrer de 2012, es pagarà una indemnització de 45 dies de salari per any treballat amb un màxim de 42 mensualitats.
Pels dies d’antiguitat posteriors al 12 de febrer de 2012 (data de la reforma laboral), es pagarà la indemnització de 33 dies de salari per any treballat, amb un màxim de 24 mensualitats.
La tria de l’opció indemnitzadora, determinarà l’extinció de la relació contractual, que s’entendrà produïda a data del cessament efectiu en el treball.
IMPRODÈNCIA D’UNA EXTINCIÓ CONTRACTUAL PER CAUSES OBJECTIVES
La qualificació per l’autoritat judicial d’improcedència de la decisió d’extinció contractual per causes objectives produirà els mateixos efectes que els indicats per a l’acomiadament disciplinari.
El treballador quan se li extingeix el contracte mitjançant un acomiadament per causes objectives, rep una indemnització de 20 per any de servei, prorratejant per mesos els períodes de temps inferiors a un any i amb un màxim de dotze mensualitats (art. 53.1.b) ET).
Si l’extinció es declara improcedent i l’empresari el readmet, el treballador haurà de reintegrar la indemnització percebuda, tenint dret als salaris de tramitació.
En cas de que l’empresari opti per la indemnització consolidant l’extinció contractual haurà de deduir d’aquesta l’import de la indemnització abonada per l’acomiadament primitiu (art. 123.3 LRJS i 53.b) ET).
L’article 123.4 LRJS preveu que el jutge acordi, si escau, la compensació entre la indemnització percebuda i la que fixi la sentència.
IMPOSSIBILITAT FÀCTICA D’INCORPORACIÓ EN LA READMISSIÓ
A sol·licitud de la part demandant, si no pogués ser realitzable la readmissió per impossibilitat fàctica, com per exemple, una invalidesa sobrevinguda, tancament d’empresa, o d’altres, es pot acordar, en cas d’improcedència de l’acomiadament, tenir per feta l’opció per la indemnització en la sentència, declarant extingida la relació en la mateixa sentència i condemnar l’empresari a abonar la indemnització per acomiadament, calculada fins a la data de la sentència (art. 110.1.b) LRJS).
QUÈ SUCCEEIX SI EL TREBALLADOR HA ESTAT READMÈS, I HA ESTAT COBRANT UNA PRESTACIÓ O SUBSIDI PER DESOCUPACIÓ?
Si el treballador hagués rebut una prestació o un subsidi per desocupació després de l’acomiadament i l’empresa el readmetés, haurà de descomptar dels salaris de tramitació les quanties percebudes pe la referides prestacions i retornar-les al SEPE.
QUÈ SUCCEEIX SI EL TREBALLADOR ÉS INDEMNITZAT, I HA ESTAT COBRANT LA UNA PRESTACIÓ PER DESOCUPACIÓ?
Si fos aquest el cas, el treballador no haurà de tornar ni la prestació ni els subsidis per desocupació que hagi pogut rebre fins al moment.
I podrà seguir rebent l’ajuda, en ser compatible, degut a que la indemnització no afecta el cobrament de la prestació i no es té en compte a l’hora de computar el límit de rendes per als subsidis.
QUÈ SUCCEEIX SI EL TREBALLADOR ÉS READMÈS, I MENTRESTANT HA TREBALLAT?
En aquest cas, l’empresa comptabilitzarà en còmput total els salaris percebuts a la nova ocupació, i en el cas de ser superior aqueta a la quantia total del salaris de tramitació, no li caldrà abonar res; i pel contrari, si fossin inferiors, el treballador rebrà la diferència compensatòria.
QUÈ SUCCEEIX SI EL TREBALLADOR ÉS READMÈS, HI TÉ UNA NOVA FEINA?
Hi haurien dues opcions, una primera, que el treballador no volgués incorporar-se al seu antic lloc de treball, llavors l’empresari no hauria de pagar res en concepte de salaris de tramitació, ni cap indemnització, essent gratuït l’acomiadament per aquest. Una segona opció seria incorporar-se, cobrar els salaris de tramitació que corresponguin, i presentar una baixa voluntària en el treball readmès, però llavors com és sabut no es tindria dret a percebre prestació per desocupació.
QUÈ SUCCEEIX SI L’EMPRESA NO READMET? INCIDENT DE NO READMISSIÓ
Quan l’empresari no procedís a la readmissió del treballador, aquest pot sol·licitar l’execució de la sentència mitjançant un incident de no readmissió davant el Jutjat del Social (art. 279 LRJS) dins els següents terminis:
Dins els 20 dies següents a la data assenyalada per l’empresari per a la reincorporació del treballador, quan aquesta no hagi tingut lloc.
Dins els 20 dies següents a la finalització del termini de 10 dies de què disposa l’empresari per comunicar al treballador la data de la seva reincorporació.
Dins els 20 dies següents a la reincorporació, quan aquesta es produeixi de forma irregular.
En qualsevol dels tres casos, la esmentada sol·licitud d’execució s’ha de produir dins el termini dels tres mesos següents a la data en què la sentència va esdevenir ferma. Instada l’execució de la sentència judicial, el Secretari judicial convocarà una vista dins dels cinc dies següents, on l’empresari haurà de demostrar que la reincorporació s’ha produït en condicions regulars, i dins dels tres dies següents, el jutge dictarà interlocutòria declarant extingida la relació laboral en la data de la resolució acordant alhora l’abonament al treballador les percepcions econòmiques previstes en els apartats 1 i 2 de l’article 56 de l’Estatut dels Treballadors, i en atenció a les circumstàncies concurrents i els perjudicis ocasionats per la no readmissió podria fixar una indemnització addicional de fins a quinze dies de salari per any de servei i un màxim de dotze mensualitats (art. 281 LRSJ).
QUÈ SUCCEEIX SI L’EMPRESA OPTA PER LA INDEMNITACIÓ I NO L’ABONA?
En el cas que l’empresa hagi optat per l’abonament de la indemnització assenyalada a la sentència judicial i no ho faci, s’haurà de presentar una sol·licitud d’execució de sentència contra l’empresa (art. 239 LRJS) , davant el jutjat que la va dictar, i en cas de no poder-la executar per falta de bens, el Jutjat dictarà la insolvència de l’empresa (no entraré ha analitzar aquest procés), podent en aquest moment acudir al FOGASA (http://www.empleo.gob.es/fogasa/).
QUÈ SUCCEEIX SI L’EMPRESA RECORRE LA SENTÈNCIA?
Si la sentència reconeix la improcedència de l’acomiadament, i l’empresari opta per la interposició del corresponent recurs de suplicació al TSJ de la Comunitat Autònoma, tindrà dues opcions:
Si opta per readmetre, aquest vindrà obligat, mentre duri la tramitació del recurs, a satisfer al treballador la retribució percebuda abans de l’acomiadament, mentre que el treballador tindrà l’obligació de la prestació de serveis, llevat que l’empresari prefereixi fer l’abonament al·ludit sense cap compensació per part del treballador(art. 297.1 LRJS). També haurà de consignar els salaris de tramitació.Cal assenyalar que aquesta situació tindrà caràcter provisional en tant en quant es resol el recurs (art. 111.1 a) LRJS).
Consignar al jutjat la indemnització de la condemna al treballador (art 111.1 b) LRJS) abonant un dipòsit i les corresponents taxes judicials (art. 230.1 LRJS).En aquest supòsit no procedeix la readmissió treballador, si bé durant la tramitació del recurs aquest es considera en situació legal de desocupació involuntària segons el que disposa l’apartat 3 de l’article 208 del Text refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 1/1994, de 20 de juny.
Per la interposició del recurs, cal anunciar la voluntat de voler recorre’l, en un termini de cinc dies a comptar des de la recepció de la sentència (art 194 LRJS), en cas contrari la sentència adquirirà fermesa.
