Com és habitual en aquest blog, els temes tractar són eminentment pràctics, i a l’article d’avui abordaré un dret consignat dins la gran majoria de contractes laborals, com és el període de prova, regulat per l’article 14 de l’Estatut dels Treballadors, un dret que tenen les dues parts presents al contracte, Empresa i treballador.
CONCEPTUALITZACIÓ DEL PERÍODE DE PROVA
El període de prova és el temps concertat pel treballador i l’empresari durant el qual, qualsevol d’ells pot donar per finalitzada la relació laboral sense preavís, sense necessitat d’al·legar cap causa, sense dret a indemnització i sense necessitat de cap requisit formal de comunicació, llevat de pacte en contra.
FINALITAT
Segons enuncia l’article 14 de l’Estatut dels Treballadors, l’empresari i el treballador estan respectivament, obligats a realitzar les experiències que constitueixin l’objecte de la prova.
Malgrat la naturalesa bilateral d’aquest dret, a la pràctica, satisfà més als interessos de l’empresari, que és qui, sol extingir el contracte per no superar el període de prova.
Per tant, podem afirmar que la finalitat del període de prova, és conèixer les aptituds professionals del treballador, i conseqüentment, una vegada esgotat aquest termini i sense que s’hagi produït el desistiment, l’empresari no podrà al·legar la ineptitud del treballador com a causa d’un hipotètic acomiadament.
CONFORMACIÓ DEL DRET
El seu establiment és optatiu i d’acordar-se, s’ha de fixar per escrit en el contracte, però en cas de no ésser consignat, es considera que no existeix tal període de prova.
Cal assenyalar que hi ha la possibilitat de pactar la supressió del període de prova o establir períodes inferiors als fixats legalment, però mai períodes de prova per temps superior a l’establert en el conveni col·lectiu.
DURADA
La durada del mateix és la pactada en contracte, sense que pugui superar els límits establerts en el conveni col·lectiu d’aplicació, i en defecte de pacte en conveni, la durada del període de prova no podrà excedir dels següents llindars:
En empreses de més de vint-i-cinc treballadors, no podrà excedir de sis mesos per als tècnics titulats i de dos mesos per als treballadors que no siguin tècnics titulats.
En empreses de menys de vit-i-cinc treballadors, no podrà excedir de tres mesos per als treballadors que no siguin tècnics titulats.
En el cas dels contractes temporals de durada determinada concertats per temps inferior a sis mesos, no podrà excedir d’un mes.
En el contracte de treball per temps indefinit de suport als emprenedors el període de prova serà d’un any.
En els contractes de practiques, el període de prova no podrà ser superior a un mes per als contractes en pràctiques subscrits amb treballadors que estiguin en possessió de títol de grau mitjà o de certificat de professionalitat de nivell 1 o 2, ni a dos mesos per als contractes en pràctiques subscrits amb treballadors que estan en possessió de títol de grau superior o de certificat de professionalitat de nivell 3.
INTERRUPCIÓ DEL PERÍODE DE PROVA
La situació d’incapacitat temporal, risc durant l’embaràs, maternitat, adopció o acolliment, risc durant la lactància i paternitat, que afecti al treballador durant el període de prova interromp el còmput del mateix, sempre que es produeixi acord entre ambdues parts.
EFECTES DEL DRET
El període prova genera una serie de drets i obligacions per ambdues parts:
Durant el període de prova, el treballador tindrà els drets i obligacions corresponents al lloc de treball que ocupa com si fos de plantilla, excepte els derivats de la resolució de la relació laboral, que podrà produir-se a instància de qualsevol de les parts durant el seu transcurs.
Transcorregut el període de prova sense que s’hagi produït el desistiment, el contracte assolirà plena vigència, i es computarà a efectes d’antiguitat el temps dels serveis prestats pel treballador.
El treballador que finalitzi la relació laboral per un període de prova no superat a instància de l’empresari, tindrà dret a prestació per atur sempre que la relació laboral anterior s’hagi extingit fa més de tres mesos, i en cas de no haver transcorregut aquest temps, l’extinció s’hauria d’haver produït per un causa no imputable al treballador, acomiadament o finalització de contracte.
NUL·LITAT DEL DRET
El període de prova es considerarà nul i per tant, improcedent l’extinció del contracte, quan:
La durada del mateix excedeixi dels límits legals.
Si el treballador hagués desenvolupat i exercit les mateixes funcions amb anterioritat a l’empresa, sota qualsevol modalitat de contractació.
No s’hagi recollit per escrit.
