A l’article d’avui parlaré d’una recent sentència de la Sala Quarta del Social del Tribunal Suprem, referent a l’excedència i l’opció de reingrés en un centre de treball en una altra localitat.
La referència de la mateixa per si la voleu consultar, és la següent, STS 981/2015, Magistrat Ponent, Manuel Román Alarcón Caracuel.
Aquesta sentencia es produeix en virtut del recurs de cassació per la unificació de doctrina interposat per l’advocada d’una gran superfície de supermercats (obviaré el nom).
Per ser més entenedores les conseqüències de la sentència, cal explicar els antecedents de fet de la mateixa:
Partim d’una excedència voluntària (art. 46.2 ET), on l’excedent sol·licita el reingrés a l’empresa i se li oferta un lloc de treball en una localitat distinta que suposaria el canvi de residència per canvi de Comunitat (Madrid a Alacant), contingència no acceptada pel treballador, però comunicant a l’empresa que es mantenia en expectativa de plaça a Madrid. L’empresa va interpretar el fet com una renuncia al dret de reingrés, i davant aquest fet el treballador va presentar demanda per acomiadament improcedent que va ser desestimada en instància, mitjançant sentència que, recorreguda en suplicació va ser revocada per sentència del TSJ de Madrid, estimant parcialment la demanda, declarant que la negativa de l’empresa a incorporar laboralment al recurrent a Madrid no és acomiadament, però tampoc la negativa del treballador a incorporar-se a Oriola suposa renúncia ni dimissió alguna al seu lloc de treball, sinó que manté el dret expectant a incorporar-se en les condicions que estableix el conveni.
Per tant, el Magistrat Ponent de la Sala Quarta del Social, del Tribunal Suprem, confirmant la sentència TSJ de Madrid, reafirmant la doctrina de la Sentència del Tribunal Suprem de 12/12/1988, on s’afirma, “La raó és que el reingrés s’ha de produir en un lloc de treball de la mateixa localitat en la qual prestava els seus serveis, ja que la pretensió unilateral de l’empresa que aquell reingressi a localitat diferent obstaculitzaria greument l’exercici del dret de l’excedent a seva reincorporació, alterant substancialment la seva situació original i possibilitant l’assignació a aquest d’un lloc en el lloc que li fos més costós per tal de fer-li desistir del seu propòsit de reingrés”.
Aquesta sentència ve a resoldre una situació i un recurs bastant freqüent en les situacions de sol·licitud de reingrés en les excedències voluntàries.
Com sempre espero que hagi estat l’article de la vostra utilitat.
