Avui faré al·lusió a una altra sentència de la Sala Quarta del Social del Tribunal Suprem, a col·lació a l’excedència voluntària, i segons el meu criteri té una rellevància significativa, alhora que recurrent en la gestió d’aquet tipus de dret.
La referència d’aquesta sentència per si la voleu consultar i analitzar en profunditat, és la següent, STS 702/2015 de 12 de febrer, Magistrat Ponent, María Lourdes Arastey Sahun.
Aquesta sentència es produeix en virtut del recurs de cassació interposat per IBERIA LINEAS SAU per la unificació de doctrina.
L’objecte de l’article d’avui no serà un anàlisi referent als antecedents de fet i fonaments de dret de la sentència, sinó deixar palesa les conseqüències de la mateixa, que són mol explicites al respecte.
Per tant i d’acord amb la sentència de la Sala Quarta del Social del Tribunal Suprem, ha de prevaldre la preferència del dret a reingrés del treballador que ha finalitzat el període d’excedència voluntària, sobre la conversió de treball temporal en fix.
