L’EXEDÈNCIA VOLUNTÀRIA


A l’article d’avui parlaré de l’excedència voluntària, una institució jurídica pròpia del dret dels treballadors, i un dels pocs articles que no ha canviat a la darrera reforma laboral, però que ha suscitat i suscita ingent literatura doctrinal, i tanmateix ha generat abundant jurisprudència al respecte.


Però com és habitual en aquest blog, serà abordat de manera evidentment pràctica i entenedora, intentant resoldre els dubtes que pot plantejar-se un treballador quan es fixa el propòsit de demanar una excedència.


Què es l’excedència voluntària?


L’excedència voluntària es configura com un dret del treballador a suspendre el contracte de treball, sense causa justificada, durant un període comprès entre els 4 mesos i els 5 anys. L’únic requisit que ha de complir és tenir una antiguitat d’almenys un any a l’empresa o, en el supòsit de sol·licitar una nova excedència, que hagin transcorregut més de 4 anys des de l’anterior.


Regulació


Aquesta institució jurídica està regula per l’art. 46 de l’ET i en els convenis col·lectius d’aplicació, sense que aquests puguin ampliar els requisits exigits per poder exercir el dret.


Efectes de l’excedència voluntària

  • El contracte de treball roman en vigor, i conseqüentment, el treballador no pot sol·licitar el subsidi per desocupació.

  • El treballador queda totalment exonerat de l’obligació de treballar i l’empresari de pagar el salari.

  • S’han de liquidar tots els havers salarials pendents d’abonament del treballador.

  • El treballador excedent conserva només un dret preferent al reingrés en les vacants d’igual o similar categoria a la seva que hi hagi o es produeixin a l’empresa.

  • El temps de durada de l’excedència no computa als efectes d’antiguitat.

Qui pot sol·licitar l’excedència voluntària?


El treballador amb almenys una antiguitat en l’empresa d’un any té dret inqüestionat a que se li reconegui la possibilitat de situar-se en excedència voluntària (Art. 46.2 ET).


Cal assenyalar que, aquest dret només podrà ser exercit una altra vegada pel mateix treballador si han transcorregut quatre anys des de la finalització de l’anterior excedència voluntària.


Sol·licitar l’excedència voluntària


Malgrat ser un dret reconegut a l’E.T., el treballador no pot adoptar unilateralment la decisió de posar-se en excedència, sinó que ha de ser acceptada per l’empresa, però el simple fet de complir els requisits exigits d’antiguitat i durada són suficients perquè l’empresa accepti la mateixa.


En cas de ser denegada el treballador ha de sol·licitar-la judicialment, romanent en el lloc de feina fins que sigui dictada la sentència estimatòria.


És important assenyalar que, el treballador no ha de justificar la causa per la qual sol·licita.


La sol·licitud s’ha de fer per escrit, amb indicació de la data en la qual s’inicia l’excedència i la durada; no requereix una determinada antelació, però és aconsellable per tal que l’empresari pugui adoptar les mesures necessàries.


La resposta o el reconeixement de la situació d’excedència voluntària per part de l’empresari ha de ser exprés, i preferiblement de forma escrita.


És obvi que, tant la sol·licitud del treballador com la resposta de l’empresa siguin en forma escrita, per evitar qualsevol problema al respecte.


El reconeixement fefaent per part de l’empresari, habilitarà l’ús del dret a situar-se en excedència voluntària del treballador.


Durada de l’excedència voluntària


D’acord amb l’article 46.2 del E.T. es podrà exercir el dret a l’excedència voluntària per un termini no menor a quatre mesos i no major a cinc anys. És possible que per conveni col·lectiu es pugui establir un major termini de durada de l’excedència, per tant és necessari constatar aquesta circumstància.


Tenint en compte aquests límits, el treballador ha de determinar en la seva sol·licitud la durada de l’excedència en funció dels seus interessos, la qual vincularà ambdues parts, de manera que no podrà pretendre la reincorporació anticipada, ni per l’empresari, ni tampoc pel treballador.


No obstant el treballador també pot optar per indicar un termini indeterminat comprés entre els quatre mesos i els cinc anys, sempre i quan, l’empresari no hagi exigit l’especificació concreta de la durada de l’excedència; i en aquest cas, es podria sol·licitar la reincorporació en qualsevol moment, dins dels límits esmentats.

En el supòsit que el treballador hagi sol·licitat l’excedència per un període inferior al màxim establert, pot sol·licitar la pròrroga o pròrrogues successives sempre que no se sobrepassi el límit màxim dels cinc anys, però haurien de ser acceptades per l’empresa.


Finalització de la excedència voluntària


El treballador ha de sol·licitar la seva reincorporació a l’empresa abans que finalitzi la seva situació d’excedència voluntària.


Com ja s’ha comentat, el treballador excedent conserva només un dret preferent al reingrés en les vacants d’igual o similar categoria a la seva que hi hagi o es produeixin a l’empresa.


En cas que no hi hagi una vacant en el lloc sol·licitat o un de les mateixes característiques, la càrrega de la prova per demostrar aquesta circumstància recau en l’empresa. No obstant això, el treballador té possibilitat de demanar a l’empresa si coneix l’existència de vacants en aquests llocs.

#Duradadelexcedènciavoluntària

Darreres entrades
Arxiu